L'AVALUACIÓ DEL PROCÉS

L’avaluació es basarà en tres ítems principals:

- Per una banda, el docent valorarà l’interès i la participació de cada alumne. Tot i que és important la part més teòrica, no s’assoleixen els objectius proposats si els alumnes no s’impliquen de manera activa.
- La capacitat de reflexió dels alumnes: hauran d’analitzar el que han après o experimentat desprès de cada activitat.
- El docent també haurà de dur a terme una autoavaluació de la seva tasca. Ha conduït les activitats tal i com les havia plantejat? Han sorgit imprevistos o conflictes? Quins canvis introduiria?

ACTIVITATS: L'EMPATIA

De la mateixa manera que amb les anteriors activitats, és recomanable que en acabar cada sessió es faci una reflexió sobre el que s’ha après.

1. Casos:

Per al treball de l’empatia també podem partir del treball a partir de casos, en els quals els alumnes s’hagin de posar en la pell del protagonista del cas (veure activitat 2 de les activitats d’emocions).ç

2. El que em fa feliç dels meus companys:

Objectius:
- Comunicar els propis desitjos.
- Despertar interès en els companys.

Desenvolupament de l’activitat:
Demanarem als nens i nenes que escriguin allò que esperen dels companys. Ho escriuran començant sempre amb la mateixa frase:
- Em fa feliç que .............

Podem demanar que escriguin tres coses, però si volen en podran escriure més. Una vegada tothom ja ho té escrit cadascú llegirà en veu alta la frase que cregui més important. Seguidament es procedirà a comentar els que ha escrit cadascú, establint lligams entre ells. En acabar, es penjaran tots els full en un lloc ben visible de la classe.

3. Les ferides que no es veuen

Objectius:
- Comprensió del concepte de “mal psicològic”.
- Conèixer els propis sentiments.
- Conèixer els sentiments dels altres.

Desenvolupament de l’activitat :
Iniciarem una conversa al voltant dels mals que es veuen i dels mals que no es veuen. Conduirem la conversa de tal manera que siguin ells mateixos els que arribin a una definició de ferida física i ferida psicològica a partir de casos o situacions que hagin viscut o en tinguin coneixement.

ACTIVITATS: LES EMOCIONS

De la mateixa manera que amb les anteriors activitats, és recomanable que en acabar cada sessió es faci una reflexió sobre el que s’ha après.

1. Pràctica diària:

Hàbits:
- Quan veiem algú tenint un problema, o que demostra tristesa, o que està enfadat, li
preguntarem com se sent i li suggerirem que pensi i que intenti resoldre el problema.

- Quan a algú li costi autocontrolar-se li recordarem els passos que cal fer per calmar-se. Li recordarem els beneficis que en treurà i li direm que això és possible, que pot fer-ho (si és que en realitat és possible).

- Quan els alumnes demostren un bon autocontrol, els direm quelcom positiu per tal de que se’n sentin orgullosos.

- Vàries vegades al dia demanarem que es parin, pensin com se senten i posin la imatge adient a la taula.

2. Casos:

Després d’haver treballat les diverses emocions i els sentiments que podem experimentar, es tractarà de propasar casos en els quals els alumnes s’hagin de posar en la pell del subjecte protagonista. En els alumnes que els costi més podem ajudar-los a que, almenys, ens transmetin la seva opinió respecte la situació.

Exemple: A la classe de la Gaiatu, una nena del Senegal, hi ha nens que no es volen asseure al seu costat. Com et sentiries si et trobèssis en la seva situació?

3. Diferències individuals:

Objectiu: Tenir coneixement de que en una mateixa situació pot ser que unes persones tinguin sentiments diferents de les altres. Aquesta activitat està adreçada principalment a la comprensió dels diferents aspectes afectius implicats en la relació amb els altres.

Prendrem com a contexte una de les emocions que estiguem treballant. Després de fer la llista del que ens pot fer sentir aquesta emoció, la deixarem a la pissarra i anirem indicant cada cosa de les que hagin sortit demanant que aixequin la mà els que s’han sentit d’aquella manera en aquella situació i després els que no. La mestra també hi participarà posant exemples i aixecant la mà.

Exemple: Suposem que estem treballant l’estar trist i que entre tots hem fet la següent llista del que fa que estiguem tristos:

- Quan se’n riuen de mi al pati.
- Quan no em deixen el material.
- Quan no em deixen jugar amb un grup.
- Etc…

Per il.lustrar que hi ha coses de la llista que fan que uns estiguin tristos però que altres no,
demanarem que aixequin la mà els que estan tristos quan no poden jugar amb un grup concret. Deixarem un temps per a què s’observin els uns als altres abans d’abaixar la mà. Ara seran els que no es posen tristos els que aixecaran la mà. Assegurem que nosaltres també l’aixequem. Així seguirem fins haver fet totes les frases.

ACTIVITATS: AUTOESTIMA

Les següents activitats no s’han de considerar com activitats tancades sinó com a exemple o model per a fer-ne adaptacions. Aquests recursos només tindran sentit si obeeixen a una planificació dins l’acció tutorial.

És recomanable que en acabar cada sessió es faci una reflexió sobre el que s’ha après. Aquest pas clarifica i consolida els nous aprenentatges ja que sovint molts alumnes no s’adonen de què estan aprenent.

Abans de donar per acabada la classe se’ls pot demanar que acabin algunes d’aquestes frases, que poden estar apuntades a la pissarra o ja les tindran impreses en un full:

• He après ..............................................
• Me n’he adonat ...................................
• He descobert .......................................
• M’ha sorprès .......................................
• M’ha agradat .......................................
• M’ha desagradat ..................................

1. El protagonista del dia:

Objectiu: Promoure l’autovaloració positiva.
Desenvolupament de l’activitat: Aquesta activitat és convenient fer-la tres vegades per setmana, o més, de manera que el tema de l’autoestima cadascun dels alumnes hagi tingut la possibilitat de ser vàries vegades “protagonista” donada la importància que té, per al desenvolupament de l’autoestima, tenir repetidament experiències positives.

Disposarem de dues capsetes o dues bosses. En una d’elles hi haurà els noms de tot el grup. L’altra, en començar, està buida i hi anirem posant el nom dels que ja hagin sigut “el protagonista del dia”.

La primera vegada que fem l’activitat el tutor, la tutora, extreurà un nom de la bossa, o capsa i anunciarà que aquella persona serà la protagonista del dia. A part dels càrrecs que hi hagi a la classe, que han de continuar funcionant com sempre, el protagonista tindrà més paper a classe, ajudant, repartint, donant paraules, etc. En un moment que es vegi adequat, aquesta nena, o aquest nen, es posarà davant de la clsse i anirà rebent compliments dels seus companys.

Els nens i nenes de la classe anirant aixecant la mà per fer un compliment i la persona
protagonista anirà donant paraula i donant les gràcies. En fer el compliment diran el nom de la
protagonista:

- Xavi, ets molt simpàtic.
- Gràcies.

- Xavi, portes unes uelleres molt maques.
- Gràcies.

- Xavi, ets un bon amic.
- Gràcies.

En acabar tots els companys, la tutora, el tutor, farà també el seu compliment i el mateix
protagonista se’n dedicarà un en veu alta. Tots els compliments, a mesura que es van mestra els va apuntant en una full ja preparat. Aquest full es deixa penjat a classe, al racó del protagonista del dia fins a l’hora de plegar que se l’endurà a casa per ensenyar-lo a la família.

Abans d’acabar la sessió el protagonista diposita el seu nom a la bossa dels que ja han Sicut protagonistes i extreu un nom de la bossa dels que encara no ho han sigut i diu qui serà el protagonista del proper dia, deixant el seu nom al racó.

Abans de donar inici a aquesta activitat els nens i nenes hauran d’aprendre compliments.
Parlarem de què són i dels diferents tipus de compliments que podem fer. Els farem adonar que es poden fer compliments sobre:

1. l’aparença (m’agraden els teus cabells)
2. coses que les persones fan (dibuixes molt bé)
3. la manera de ser (ets molt rialler)
4. el comportament (ajudes els amics quan ho necessiten)
5. coses que es tenen (m’agrada el teu gos)

És convenient explicar aquesta activitat als pares, en començar el curs, perquè valorin la llista de compliments que portin a casa.

2. Causa /efecte:

Objectius:
- Preveure les conseqüències dels seus actes.
- Millorar el nivell de pautes internes.

Desenvolupament de l’activitat:
Exposarem situacions hipotètiques que ells hauran d’acabar. Així plantejarem preguntes com: “Què passa si veig que estan insultant un company estranger?”
Podem fer que les preguntes es contestin individualment, per parelles, o per grups, després d’haver-s’ho discutit i arribat a un acord. Haurem de seguir de prop aquells nens i nenes que presenten problemes en la construcció d’esquemes propis de pensament i conducta. Cal que aquests nens i nenes intervinguin directament en cercar contesta a les preguntes.

3. Estic orgullós de…

Objectius:
- Ser conscient del que un se sent orgullós.
- Augmentar la capacitat d’accions de les que sentir-se orgullós.

Desenvolupament de l’activitat:
Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que anirem nomenant: la família, l’escola, la seva relació amb els companys, respecte sí mateix,.. Els nens i nenes aniran contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento orgullosa de” Si algú no vol contestar no el forçarem. Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir bé, que ens satisfà. Durant el trascurs de l’activitat estaria bé anar establint relacions entre els alumnes (en Pau i la Judith se senten els dos orgullosos de viure en aquest poble, per exemple).

LA METODOLOGIA

La metodologia emprada per a les activitats que es proposen és activa, dinàmica i participativa. Requereixen la implicació de tots els participants d’una manera efectiva, amb la voluntat de treballar i cooperar en equip per superar-se i créixer a nivell emocional. Cal transmetre als alumnes la importància d’aprendre a treballar en equip i aportar el màxim de cadascú pel bé propi i del grup. Es tracta que el que aprenguin a l’aula: el diàleg, l’expressió, la cooperació, etc... Ho sàpiguen traspassar a les relacions de la seva vida quotidiana.

La temporalització desitjada és d’una activitat per setmana (o en el cas de les tasques que ens puguin durar més d’una sessió, una estona per setmana), per assegurar-nos de treballar l’educació emocional paral·lelament a les altres assignatures curriculars, formant part d’aquestes. No obstant, cadascú té la possibilitat d’adaptar les activitats a la realitat de la seva aula.

CONCEPTES CLAU: L'EMPATIA

El tercer concepte clau es tracta de l’empatia. S’entén com a capacitat personal per connectar de manera respectuosa i sincera amb els sentiments i les emocions d’una altra persona i comprendre així els seus arguments i els seus punts de vista. En definitiva, vol dir saber-se posar en el lloc de l’altre, o com diuen els anglesos, “to put oneself in another person’s shoes” (posar-se en les sabates d’una altra persona). L’empatia implica tant la reacció afectiva com l’estructuració cognitiva.

Els límits del propi ego han de ser prou flexibles com per a que es pugui donar l’empatia sense que això vulgui dir adoptar els sentiments dels altres com a propis i estar bé amb tothom. Tampoc es tracta d’ estar d’acord en tot amb un altre amb pèrdua de la pròpia identitat. L’empatia apareix abans que l’acord i el recolzament.

Per arribar a ser empàtic cal haver madurat cognitivament i emocional, cal tenir un llenguatge desenvolupat, capacitat de pensament simbòlic i de pensament en perspectiva (mirar les persones i els fets des d’un altre angle que el propi).

L’empatia és el valor per excel.lència en les relacions humanes. Tenir la capacitat d’empatitzar és un avantatge social ja que significa que s’és sensible, respectuós i de confiança. Ser empàtic és una condició indispensable per desenvolupar una personalitat moral. Martin Hoffman, investigador de l’empatia, afirma que en l’empatia hi ha les arrels de la moral, és el fonament de l’actitud ètica.Una persona que no sigui capaç d’entendre els sentiments i arguments d’una altra no podrà tenir vivències morals ja que per això cal tenir la capacitat de veure més enllà de la pròpia perspectiva. Per a una formació moral cal la interacció social i aquesta, sense empatia, queda extremadament limitada.

L’empatia té dos components: un afectiu i un altre cognitiu. Piaget afirmava que els infants comencen la vida amb el seu únic punt de vista, en una etapa d’egocentrisme. Només gradualment s’donaran de que hi ha un món més enllà d’ells mateixos i que en aquest món hi ha persones que tenen sentiments. En el període d’Educació Infantil els infants comencen a reconèixer els diferents signes emocionals de les altres persones, encara que no tenen la mena d’empatia que els permetria identificar-se amb altres o sentir els seus sentiments. Aquesta primera conscienciació és un pas endavant cap a la veritable empatia ja que quan els nens s’adonen que els altres també tenen sentiments es tornen sensibles per descubrir quins són aquests sentiments. A partir dels sis o set anys comença l’etapa de l’empatia cognitiva, és a dir, la capacitat de veure les coses des de la perspectiva d’un altre. Les habilitats per situarse en la perspectiva de l’altre s’amplien a mesura que es va sent capaç d’anticipar els pensaments i els sentiments de les altres persones. A partir dels onze anys l’empatia pot arribar fins a persones mai vistes ni conegudes.

Investigacions fetes amb nens molt petits demostren que l’empatia és innata. L’ésser humà genèticament està preparat per a ser complaent i considerat, però aquestes capacitats poden restar latents si no se les estimula. També poden desaparèixer quan l’infant viu situacions de crueltat, tant física com emocional, d’abandonament i explotació, aleshores, si no s’intervé, pot arribar a ser insensible i devastador. En aquestes circumstàncies adverses molts nens no assoleixen la capacitat de remordiment, no senten compassió pel sofriment dels altres.

En els seus estudis sobre el desenvolupament moral Kholberg considera que tothom passa per unes faseses de creixement moral i que aquestes fases són universals. Són sis estadis que comencen a l’etapa d’Educació Infantil:

1- Estadi d’heteronomia.
2- Estadi d’individualisme i intercanvi.
3- Estadi d’expectatives interpersonals.
4- Estadi del sistema social i consciència.
5/6- Estadi post-convencionals.

En el tracte amb cadascun dels nostres alumnes és imprescindible saber quins sentiments provoquen les nostres actituds i demandes. Tenim la responsabilitat de conèixer quins sentiments tenen vers ells mateixos i cap els altres i el per què. És necessari comprendre els seus interessos, escoltar els seus raonaments. El fet de que hi hagi alumnes que presenten manca d’empatia no hauria de ser mai justificació de conductes no empàtiques per part del mestre. Els educadors tenim l’obligació de ser adaptatius donant sempre un tracte de dignitat i respecte .

Per compartir les alegries i les afliccions dels nostres alumnes cal que estiguem ben informats de la seva situació, en tota la seva complexitat, mantenint de manera constant un contacte personal de diàleg i confiança. Com sinó, podem fer l’intent de sentir i comprendre el mateix que cada nena i cada nen sent? Si bé sempre ens huriem d’adaptar a cada alumne, és del tot imprescindible l’adaptació a la vida afectiva dels que viuen familiar, desatenció afectiva, etc. Les diferents realitats i les diferents motivacions de l’alumnat s’han de transmetre a la resta de professorat i personal de l’escola (monitors, especialistes ...) com a acció tutorial.

CONCEPTES CLAU: LES EMOCIONS

El segon concepte clau són les emocions. Podem definir-les com a conjunt innat de sistemes d’adaptació al medi que han significat un extraordinari valor de supervivència per a la humanitat. Bàsicament, són impulsos que comporten reaccions automàtiques. S’ha descrit la universalitat d’emocions bàsiques, és a dir, reconegudes per persones de cultures diverses d’arreu del món. La majoria d’investigadors estan d’acord en la universalitat de quatre emocions: tristesa, alegria, ira i por.

Els sentiments són blocs d’informació integrada que inclouen valoracions en les que un està implicat i que predisposen a actuar d’una manera o altra. Són síntesis de les dades que es tenen sobre experiències anteriors, els desitjos i projectes, el propi sistema de valors i la realitat. Donat que en els sentiments intervenen creences i valors, hi ha autors que senyalen l’existència de diversitat cultural de sentiments.

Tothom té sentiments i emocions però hem d’estar atents als seus senyals i reflexionar-hi per poder-los comprendre. Per això cal disposar d’un llenguatge que designi els diferents aspectes de la vida afectiva. És important incidir en aquest punt en les activitats que realitzem amb el nostre alumnat per tal que assoleixin una millor comprensió dels seus sentiments i “d’allò” que els passa per dins.

Fins ara en l’educació moral, com en tota l’educació en general, s’ha donat molta importància al factor cognitiu negligint el paper que el factor emocional té en la construcció de valors. La importància dels sentiments i les emocions es posa de manifest en com incideixen en tota la presa de decisions.

Per crear personalitats morals madures és necessari entendre el factor afectiu. La vida emocional és la força inicial en les capacitats morals, intervé directament en les diferents fases del creixement moral i fa que hi hagi, o no, empatia, raonament moral i autoregulació.

Hi ha unes determinades emocions (les podem anomenar emocions morals) que incideixen en l’educació de valors de manera molt directa, motivant conductes morals o bé inhibint-les, com la vergonya, el sentiment de culpa, la indignació davant la violació dels drets de qualsevol persona (sentiment necessari per detectar la injustícia), i els sentiments de pena i compassió davant el mal dels altres. Aquests sentiments tenen la capacitat d’incitar a l’acció moral de manera compromesa i responsable.

Intervencions que s’han dut a terme en aquest terreny han demostrat que el coneixement i la regulació de les emocions pot ser ensenyat amb èxit en l’entorn escolar, tant amb nens normals com amb nens amb necessitats especials. L’adquisició de coneixement sobre emocions, així com el sentiment d’eficàcia en la seva regulació condueix a un canvi valoratiu dels estats emocionals, el que, al seu torn, dóna com a resultat que els infants arribin a ser menys reactius, més reflexius, amb un comportament més flexible. Això es pot constatar molt bé amb aquells nens i nenes que són impulsius o tímids i retrets, o amb aquells que han tingut incorrecta o insuficient informació emocional. Tots ells arriben a avançar en l’adquisició d’estratègies per a la regulació d’emocions.

Amb tot, doncs, el que percebem de la vida no és només el que ens passa sinó com ho filtrem, com ho interpretem. És a través del pensament que controlem i/o fomentem emocions. Com deia en William Shakespeare “Res és tan bo ni tan dolent; és el pensament que fa que ho sigui”.Com més capaços siguem d’emprar i entendre els nostres sentiments i les dades que rebem del nostre sistema intern regulador d’emocions, millor serà la nostra adaptació i millor sabrem comportar-nos en relació amb els altres.