Abans de començar a descriure la metodologia i les activitats, és important definir els conceptes clau per a aquest treball: emocions, autoestima i empatia.
L’autoestima es tracta d’una necessitat humana fonamental, el factor principal que fa créixer personalment. L’autoestima és l’avaluació que cadascú fa del concepte que té d’ell mateix. Hi intervenen factors biològics (el propi temperament), socials (la informació sobre nosaltres que rebem dels altres) i emocionals (com filtrem la informació que rebem). Tot això genera un ventall de sentiments sobre cadascú, que poden ser positius o bé negatius. No naixem amb aquests sentiments, sinó que els anem construint en el transcurs de la nostra vida.
La informació que rebem de les altres persones properes fa una espècie de mirall (jo em veig a mi mateix a través de tu). Les persones properes són els pares i el nucli familiar (amb qui és manté una relació directa), mestres i companys. La relació amb els companys tindrà especial rellevància a partir dels 8 o 9 anys fins a l’adolescència, quan el grup d’amistats pot arribar a substituir altres influències. La informació que rep la persona també li diu si està responent o no al que els altres esperen d’ella. Així, una vegada els nens han desenvolupat una imatge de qui són, seran capaços de comportar-se de forma conseqüent amb el seu autoconcepte.
La percepció que es té d’un mateix pot entrar amb discrepància amb els ideals que un s’ha format (allò que es voldria ser). Si la discrepància és molt gran ens trobarem en front d’una baixa autoestima. Si hi ha discrepància però aquesta no és important farà de regulador de l’autoestima, ja que servirà per anar marcant les fites superables (que també poden ser influenciades per les persones properes). Els ideals de cadascú depenen dels propis interessos.
Una autoestima saludable és altament valuosa, ja que dóna suport a la percepció de les experiències de la vida. En alguns trastorns infantils s’hi detecten mancança d’autoestima com ara el dèficit d’atenció, la impulsivitat o quadres d’ansietat. A nivell escolar condiciona l’aprenentatge i les relacions socials, fonamenta la responsabilitat, determina l’autonomia personal i recolza la creativitat.
Fomentar l’autoestima és fomentar les pròpies capacitats de fer front a la vida. Ens proporciona l’habilitat necessària per prendre riscs, aprendre a partir dels resultats.
Es considera tenir un bon nivell d’autoestima quan es té una visió saludable d’un mateix. Són persones que coneixes i accepten les seves capacitats i limitacions, les seves virtuts i els seus defectes, prenent una postura crítica constructiva vers un mateix.
Les característiques que defineixen les persones amb alta autoestima són: la confiança en un mateix i amb els altres, són persones decidides, positives i assertives, s’implica en el propi creixement personal. Aquestes són les actituds que cal potenciar entre l’alumnat.
Pel contrari, una persona amb baixa autoestima no sap trobar aspectes d’ella mateixa dels que sentir-se orgullosa. Dues conductes-conseqüència d’aquesta baixa autoestima són el domini o la retirada. Aquestes actituds cal detectar-les per a treballar-les i fer-les evolucionar cap a l’extrem positiu.
L’autoestima es tracta d’una necessitat humana fonamental, el factor principal que fa créixer personalment. L’autoestima és l’avaluació que cadascú fa del concepte que té d’ell mateix. Hi intervenen factors biològics (el propi temperament), socials (la informació sobre nosaltres que rebem dels altres) i emocionals (com filtrem la informació que rebem). Tot això genera un ventall de sentiments sobre cadascú, que poden ser positius o bé negatius. No naixem amb aquests sentiments, sinó que els anem construint en el transcurs de la nostra vida.
La informació que rebem de les altres persones properes fa una espècie de mirall (jo em veig a mi mateix a través de tu). Les persones properes són els pares i el nucli familiar (amb qui és manté una relació directa), mestres i companys. La relació amb els companys tindrà especial rellevància a partir dels 8 o 9 anys fins a l’adolescència, quan el grup d’amistats pot arribar a substituir altres influències. La informació que rep la persona també li diu si està responent o no al que els altres esperen d’ella. Així, una vegada els nens han desenvolupat una imatge de qui són, seran capaços de comportar-se de forma conseqüent amb el seu autoconcepte.
La percepció que es té d’un mateix pot entrar amb discrepància amb els ideals que un s’ha format (allò que es voldria ser). Si la discrepància és molt gran ens trobarem en front d’una baixa autoestima. Si hi ha discrepància però aquesta no és important farà de regulador de l’autoestima, ja que servirà per anar marcant les fites superables (que també poden ser influenciades per les persones properes). Els ideals de cadascú depenen dels propis interessos.
Una autoestima saludable és altament valuosa, ja que dóna suport a la percepció de les experiències de la vida. En alguns trastorns infantils s’hi detecten mancança d’autoestima com ara el dèficit d’atenció, la impulsivitat o quadres d’ansietat. A nivell escolar condiciona l’aprenentatge i les relacions socials, fonamenta la responsabilitat, determina l’autonomia personal i recolza la creativitat.
Fomentar l’autoestima és fomentar les pròpies capacitats de fer front a la vida. Ens proporciona l’habilitat necessària per prendre riscs, aprendre a partir dels resultats.
Es considera tenir un bon nivell d’autoestima quan es té una visió saludable d’un mateix. Són persones que coneixes i accepten les seves capacitats i limitacions, les seves virtuts i els seus defectes, prenent una postura crítica constructiva vers un mateix.
Les característiques que defineixen les persones amb alta autoestima són: la confiança en un mateix i amb els altres, són persones decidides, positives i assertives, s’implica en el propi creixement personal. Aquestes són les actituds que cal potenciar entre l’alumnat.
Pel contrari, una persona amb baixa autoestima no sap trobar aspectes d’ella mateixa dels que sentir-se orgullosa. Dues conductes-conseqüència d’aquesta baixa autoestima són el domini o la retirada. Aquestes actituds cal detectar-les per a treballar-les i fer-les evolucionar cap a l’extrem positiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario