El segon concepte clau són les emocions. Podem definir-les com a conjunt innat de sistemes d’adaptació al medi que han significat un extraordinari valor de supervivència per a la humanitat. Bàsicament, són impulsos que comporten reaccions automàtiques. S’ha descrit la universalitat d’emocions bàsiques, és a dir, reconegudes per persones de cultures diverses d’arreu del món. La majoria d’investigadors estan d’acord en la universalitat de quatre emocions: tristesa, alegria, ira i por.
Els sentiments són blocs d’informació integrada que inclouen valoracions en les que un està implicat i que predisposen a actuar d’una manera o altra. Són síntesis de les dades que es tenen sobre experiències anteriors, els desitjos i projectes, el propi sistema de valors i la realitat. Donat que en els sentiments intervenen creences i valors, hi ha autors que senyalen l’existència de diversitat cultural de sentiments.
Tothom té sentiments i emocions però hem d’estar atents als seus senyals i reflexionar-hi per poder-los comprendre. Per això cal disposar d’un llenguatge que designi els diferents aspectes de la vida afectiva. És important incidir en aquest punt en les activitats que realitzem amb el nostre alumnat per tal que assoleixin una millor comprensió dels seus sentiments i “d’allò” que els passa per dins.
Fins ara en l’educació moral, com en tota l’educació en general, s’ha donat molta importància al factor cognitiu negligint el paper que el factor emocional té en la construcció de valors. La importància dels sentiments i les emocions es posa de manifest en com incideixen en tota la presa de decisions.
Per crear personalitats morals madures és necessari entendre el factor afectiu. La vida emocional és la força inicial en les capacitats morals, intervé directament en les diferents fases del creixement moral i fa que hi hagi, o no, empatia, raonament moral i autoregulació.
Hi ha unes determinades emocions (les podem anomenar emocions morals) que incideixen en l’educació de valors de manera molt directa, motivant conductes morals o bé inhibint-les, com la vergonya, el sentiment de culpa, la indignació davant la violació dels drets de qualsevol persona (sentiment necessari per detectar la injustícia), i els sentiments de pena i compassió davant el mal dels altres. Aquests sentiments tenen la capacitat d’incitar a l’acció moral de manera compromesa i responsable.
Intervencions que s’han dut a terme en aquest terreny han demostrat que el coneixement i la regulació de les emocions pot ser ensenyat amb èxit en l’entorn escolar, tant amb nens normals com amb nens amb necessitats especials. L’adquisició de coneixement sobre emocions, així com el sentiment d’eficàcia en la seva regulació condueix a un canvi valoratiu dels estats emocionals, el que, al seu torn, dóna com a resultat que els infants arribin a ser menys reactius, més reflexius, amb un comportament més flexible. Això es pot constatar molt bé amb aquells nens i nenes que són impulsius o tímids i retrets, o amb aquells que han tingut incorrecta o insuficient informació emocional. Tots ells arriben a avançar en l’adquisició d’estratègies per a la regulació d’emocions.
Amb tot, doncs, el que percebem de la vida no és només el que ens passa sinó com ho filtrem, com ho interpretem. És a través del pensament que controlem i/o fomentem emocions. Com deia en William Shakespeare “Res és tan bo ni tan dolent; és el pensament que fa que ho sigui”.Com més capaços siguem d’emprar i entendre els nostres sentiments i les dades que rebem del nostre sistema intern regulador d’emocions, millor serà la nostra adaptació i millor sabrem comportar-nos en relació amb els altres.
Els sentiments són blocs d’informació integrada que inclouen valoracions en les que un està implicat i que predisposen a actuar d’una manera o altra. Són síntesis de les dades que es tenen sobre experiències anteriors, els desitjos i projectes, el propi sistema de valors i la realitat. Donat que en els sentiments intervenen creences i valors, hi ha autors que senyalen l’existència de diversitat cultural de sentiments.
Tothom té sentiments i emocions però hem d’estar atents als seus senyals i reflexionar-hi per poder-los comprendre. Per això cal disposar d’un llenguatge que designi els diferents aspectes de la vida afectiva. És important incidir en aquest punt en les activitats que realitzem amb el nostre alumnat per tal que assoleixin una millor comprensió dels seus sentiments i “d’allò” que els passa per dins.
Fins ara en l’educació moral, com en tota l’educació en general, s’ha donat molta importància al factor cognitiu negligint el paper que el factor emocional té en la construcció de valors. La importància dels sentiments i les emocions es posa de manifest en com incideixen en tota la presa de decisions.
Per crear personalitats morals madures és necessari entendre el factor afectiu. La vida emocional és la força inicial en les capacitats morals, intervé directament en les diferents fases del creixement moral i fa que hi hagi, o no, empatia, raonament moral i autoregulació.
Hi ha unes determinades emocions (les podem anomenar emocions morals) que incideixen en l’educació de valors de manera molt directa, motivant conductes morals o bé inhibint-les, com la vergonya, el sentiment de culpa, la indignació davant la violació dels drets de qualsevol persona (sentiment necessari per detectar la injustícia), i els sentiments de pena i compassió davant el mal dels altres. Aquests sentiments tenen la capacitat d’incitar a l’acció moral de manera compromesa i responsable.
Intervencions que s’han dut a terme en aquest terreny han demostrat que el coneixement i la regulació de les emocions pot ser ensenyat amb èxit en l’entorn escolar, tant amb nens normals com amb nens amb necessitats especials. L’adquisició de coneixement sobre emocions, així com el sentiment d’eficàcia en la seva regulació condueix a un canvi valoratiu dels estats emocionals, el que, al seu torn, dóna com a resultat que els infants arribin a ser menys reactius, més reflexius, amb un comportament més flexible. Això es pot constatar molt bé amb aquells nens i nenes que són impulsius o tímids i retrets, o amb aquells que han tingut incorrecta o insuficient informació emocional. Tots ells arriben a avançar en l’adquisició d’estratègies per a la regulació d’emocions.
Amb tot, doncs, el que percebem de la vida no és només el que ens passa sinó com ho filtrem, com ho interpretem. És a través del pensament que controlem i/o fomentem emocions. Com deia en William Shakespeare “Res és tan bo ni tan dolent; és el pensament que fa que ho sigui”.Com més capaços siguem d’emprar i entendre els nostres sentiments i les dades que rebem del nostre sistema intern regulador d’emocions, millor serà la nostra adaptació i millor sabrem comportar-nos en relació amb els altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario