ACTIVITATS: LES EMOCIONS

De la mateixa manera que amb les anteriors activitats, és recomanable que en acabar cada sessió es faci una reflexió sobre el que s’ha après.

1. Pràctica diària:

Hàbits:
- Quan veiem algú tenint un problema, o que demostra tristesa, o que està enfadat, li
preguntarem com se sent i li suggerirem que pensi i que intenti resoldre el problema.

- Quan a algú li costi autocontrolar-se li recordarem els passos que cal fer per calmar-se. Li recordarem els beneficis que en treurà i li direm que això és possible, que pot fer-ho (si és que en realitat és possible).

- Quan els alumnes demostren un bon autocontrol, els direm quelcom positiu per tal de que se’n sentin orgullosos.

- Vàries vegades al dia demanarem que es parin, pensin com se senten i posin la imatge adient a la taula.

2. Casos:

Després d’haver treballat les diverses emocions i els sentiments que podem experimentar, es tractarà de propasar casos en els quals els alumnes s’hagin de posar en la pell del subjecte protagonista. En els alumnes que els costi més podem ajudar-los a que, almenys, ens transmetin la seva opinió respecte la situació.

Exemple: A la classe de la Gaiatu, una nena del Senegal, hi ha nens que no es volen asseure al seu costat. Com et sentiries si et trobèssis en la seva situació?

3. Diferències individuals:

Objectiu: Tenir coneixement de que en una mateixa situació pot ser que unes persones tinguin sentiments diferents de les altres. Aquesta activitat està adreçada principalment a la comprensió dels diferents aspectes afectius implicats en la relació amb els altres.

Prendrem com a contexte una de les emocions que estiguem treballant. Després de fer la llista del que ens pot fer sentir aquesta emoció, la deixarem a la pissarra i anirem indicant cada cosa de les que hagin sortit demanant que aixequin la mà els que s’han sentit d’aquella manera en aquella situació i després els que no. La mestra també hi participarà posant exemples i aixecant la mà.

Exemple: Suposem que estem treballant l’estar trist i que entre tots hem fet la següent llista del que fa que estiguem tristos:

- Quan se’n riuen de mi al pati.
- Quan no em deixen el material.
- Quan no em deixen jugar amb un grup.
- Etc…

Per il.lustrar que hi ha coses de la llista que fan que uns estiguin tristos però que altres no,
demanarem que aixequin la mà els que estan tristos quan no poden jugar amb un grup concret. Deixarem un temps per a què s’observin els uns als altres abans d’abaixar la mà. Ara seran els que no es posen tristos els que aixecaran la mà. Assegurem que nosaltres també l’aixequem. Així seguirem fins haver fet totes les frases.